He deixat la tortuga passejant pel pati de l'hotel, m'he posat a trastejar amb l'ordinador i he aconseguit trobar un sistema més fàcil per pujar fotos al blog. No m'he resistit a posar-ne unes quantes per mostrar-vos algunes artesanies.
Aquesta foto és d'avui a Puyo, és la pared del menjador on he dinat (m'hi han portat) menjar típc de l'Amazonia. Ja us l'explicaré en un altre missatge. M'ha agradat aquesta pared plena de collarets i penjolls d'una de les ètnies (perdò, aquí en diuen "nacionalidades históricas") d'aquí. Com que no recordo de quina m'ha dit que era, no poso el nom, però l'afegiré quan m'ho tornin a dir.
Aquestes són les artesanies de la comunitat épera de Santa Rosa, on vaig aturar-me ahir quan baixava en barca pel riu Cayapas per arribar a Borbón on ens esperava un cotxe per dur-nos a Puyo. Aquestes artesanies les fan les dones en una cooperativa que tenen. És aquí que em vaig comprar la polsera-tortuga que està retratada al missatge anterior.
Aquesta foto i les que segueixen van estar fetes al mercat d'Otavalo, una ciutat kíchwa on ens vam aturar a dinar, camí de Puyo. Feia fred i plovisquejava. El mercat no estava gaire ple, pero hi havia coses molt maques i molt de color.
Un munt de mocadors de coll
D'aquestes estovalles me'n vaig enamorar però no vaig comprar-ne cap perquè no tinc lloc a la motxilla per carretejar-les d'un lloc a l'altre
I acabo amb aquesta foto perquè és prou eloqüent sobre la interculturalitat del futbol.
Ara toca posar-se a treballar els materials per un curs de 8 hores diaries durant tres dies (o sigui, 27h) que comença demà: "Taller de metodología de la enseñanza de la lengua materna y el castellano". Els destinataris són 19 mestres de l'ètnia la nacionalitat shuar. Tot i que segueixo tenint molts dubtes sobre la pertinència de l'ajut tècnic que hem de fer aquí (crec que estan prou preparats per fer-ho amb els seus propis especialistes), espero fer alguna cosa digna.
P.D. Si em poseu comentaris al blog (que m'agraden molt) i els heu de posar com "anònim", signeu-los que em fa també molta il·lusó saber de qui són.
M'encanta la foto dels barrets! Totes les altres també (sobretot la del dibuix de la abuelita, per allò de la identificació...)
ResponEliminaAi, ai Matilde! Em sembla que t'ho estàs passant millor del que et pensaves...i me n'alegro moltíssim. Els teus blogs estan plens de sorpreses, curiositats sense parar i també generositat vers aquesta comunitat...fins i tot els menjars i beuratges et semblen fascinants (?)
ResponEliminaM'he sumat una mica tard a la lectura, però no em perdré el "serial".
Expliques que vas estar al mercat d'Otavalo. Jo també vaig ser-hi (vam dormir allí). El mercat em va agradar molt.
Dissabte 28 vaig ser a Falset a la conferència del Fèlix, que per cert se'm va fer curta.
A veure si no sóc un patata i t'arriben aquestes ratlles. Muàs