Viatge pel riu

Vaig fer moltes fotografies durant el viatge pel riu Cayapas, des de Borbón a Santa María de los Chachis, a l'anada i uns quants dies després, a la tornada, passant per la comunitat de Santa Rosa. Tot el que veia i fotografiava era molt exuberant i magnífic però no podia pujar ni una foto a Internet per compartir-ho amb vosaltres perquè allà a Santa Maria treien el llum a cada moment i la poca connexió que hi havia era del tot insuficient. 

Ara, amb calma, les he ordenat i  he fet aquest vídeo. Així us podeu fer una idea de com va ser el viatge fluvial riu amunt i riu avall. Tabé hi he inclós uns mapes, i algunes, porques, fotografies del curs amb professors, de la festa de despedida i de les escoles que vaig visitar.

Li he posat la música del vallenato "Dansa d'amor" de La Troba Kung Fú perquè que és una cançó que m'agrada molt i perquè en aquelles terres, properes a la frontera amb Colòmbia, era el tipus de música que s'escoltava i que els agradava.

Al vídeo hi faltaria la xafogor engaxosa, la pluja constant, la humitat espessa i el zumzeig dels mosquits.

Espero que us agradi 

Links relacionats en aquest blog

Des de Santa maría de los chachis

Pluja, pluja i pluja

El riu Cayapas

Artesanies

He deixat la tortuga passejant pel pati de l'hotel, m'he posat a trastejar amb l'ordinador i he aconseguit trobar un sistema més fàcil per pujar fotos al blog. No m'he resistit a posar-ne unes quantes per mostrar-vos algunes artesanies.

Aquesta foto és d'avui a Puyo, és la pared del menjador on he dinat (m'hi han portat) menjar típc de l'Amazonia. Ja us l'explicaré en un altre missatge. M'ha agradat aquesta pared plena de collarets i penjolls d'una de les ètnies (perdò, aquí  en diuen "nacionalidades históricas") d'aquí. Com que no recordo de quina m'ha dit que era, no poso el nom, però l'afegiré quan m'ho tornin a dir. 

Aquestes són les artesanies  de la comunitat épera de Santa Rosa, on vaig aturar-me ahir quan baixava en barca pel riu Cayapas per arribar a Borbón on ens esperava un cotxe per dur-nos a Puyo. Aquestes artesanies les fan les dones en una cooperativa que tenen. És aquí que em vaig comprar la polsera-tortuga que està retratada  al missatge anterior.

Aquesta foto i les que segueixen van estar fetes al mercat d'Otavalo, una ciutat kíchwa on ens vam aturar  a dinar, camí de Puyo. Feia fred i plovisquejava. El mercat no estava gaire ple, pero hi havia coses molt maques i molt de color.

Un munt de mocadors de coll

D'aquestes estovalles me'n vaig enamorar però no vaig comprar-ne cap perquè no tinc lloc a la motxilla per carretejar-les d'un lloc a l'altre

I acabo amb aquesta foto perquè és prou eloqüent sobre la interculturalitat del futbol.

Ara toca posar-se a treballar els materials per un curs de 8 hores diaries durant tres dies (o sigui, 27h) que comença demà: "Taller de metodología de la enseñanza de la lengua materna y el castellano". Els destinataris són 19 mestres de l'ètnia la nacionalitat shuar. Tot i que segueixo tenint molts dubtes sobre la pertinència de l'ajut tècnic que hem de fer aquí (crec que estan prou preparats per fer-ho amb els seus propis especialistes), espero fer alguna cosa digna. 

P.D. Si em poseu comentaris al blog (que m'agraden molt) i els heu de posar com "anònim", signeu-los que em fa també molta il·lusó saber de qui són.

Vuit hores de viatge a Puyo

Per fer entrades al blog no es pot ser tortuga. 

Ni tampoc es pot intentar transmetre un viatge on cada tres o quatre hores hi ha coses noves per explicar.

Com que no hi ha més remei, resumiré: la tortuga ahir va acabar la feina que tenia encomanada (i que comentarà en un altra entrada); els alumnes van fer una festa tocant els instruments tradicionals chachis i ballant un ball típic (una miqueta, només); avui s'ha llevat a les 4:30 del matí, ha pujat a la barca i, apa, riu avall!; ha vist sortir el sol al riu i, de nou, el paisatge era una meravella.

A les 7:30 del matí la barca s'ha aturat perquè estava convidada a visitar una comunitat Épera: Santa Rosa. L'escola estava molt endreçada i neta; la casa de les dones on fan les artesanies, també. N'ha comprat un munt, entre elles, una polsera de tortuga que, segur, l'estava esperant allà des de feia temps.

Desprès ha fet un viatge en cotxe de vuit hores, una mena de rally Paris-Dakar, travessant muntanyes, valls, albirant volcans nevats, sota la pluja, sota la boira, aturant-se a Otavalo, una ciutat quítxua per tafanejar el mercat i, de nou, comprar artesanies, fins arribar, a la nit, a la ciutat de Puyo on s'hi passarà una setmana i on haurà de fer més cursos però encara no sap molt bé a qui ni de què perquè li han canviat  l'agenda. Demà ho sabrà. Puyo li ha semblat més gran del que se l'havia imaginat.

Part del viatge l'ha fet amb l'altra dona que també participa en el mateix programa, l'Agnès. Plegades, han fet 4 hores de cotxe, assegudes als seients del darrere  i no han parat de xerrar. Com que cada una està a una part del país i fa coses diferents i no es veu amb l'altra la xerrada intensa i a raig ha estat molt profitosa per entendre com funcionen aquí les coses i per posar en comú les preguntes que cada una es fa sobre la necessitat o no de la seva presència aquí. Això no treu que estan aprenent molt i veient molts llocs i persones, unes realitats que altrament no haurien conegut mai.

Ara se'n va a dormir i demà seguirà explicant, poster retrospectivament, les coses que ha vist i rumiat.

L'hotel on l'han all·lotjat li sembla una meravella de confort i harmonia.

Pluja, pluja i pluja

La tortuga segueix sense gaire connexió.
Ara ha intentat penjar alguna foto i, plas! s'ha tallat la connexió i la foto no ha pujat. Els que teniu facebook podeu veure'n alguna allà que (misteris) el servidor l'hi ha deixat pujar. La novetat és que pot escriure amb el seu ordinador i controla més el teclat.

Ara arreglarà els accents del missatge d'ahir.

Frissa per posar-vos les fotografies i explicar-vos coses de les ètnies d'aquest extrem del país: els Chachis i el Éperas. És un gust treballar amb els seus mestres, motivats, esforçats fins a límits podriem dir heroïcs (alguns han fet 2 dies de viatge en barca per venir a fer aquest curs), algunes dones porten els nens ... la tortuga no deixa d'aprendre i de fer-se preguntes.

Avui ha visitat una escola bilingüe i s'ha desanimat una mica. Era una escola de tercera categoria. N'ha de visitar més per fer-se una idea més global i no quedar-se amb aquesta impressió.

Tota la nit i bona part del dia ha caigut una pluja macondiana.

Ara toca anar a sopar i intentar no relliscar amb el llot.
I també toca posar-se el repel·lent perquè amb la caiguda del sol comença el festí dels mosquits!