Turisme urbà

Aquest dissabte ha estat dia de festa. M'he llevat una mica tard, he esmorzat amb parsimònia i he sortit a caminar per Puyo disposada a fer, per fi, de turista.

He començat pujant a un mirador per veure la ciutat i els seus voltants. Feia un dia preciós. Hi havia núvols, sempre n'hi ha, però brillava el sol.
Vista des de dalt, Puyo és una ciutat anodína; el que té de maco és que està rodejada per la natura espessa de la selva que comença on la ciutat acaba.

  

Després, he anat a peu al centre. Resulta que la ciutat està en festes, cel·lebrant el 113 aniversari de la seva fundació i pels carrers hi havia molt de giro. Si des de dalt, Puyo, és insubstancial, vista des de baix, és horrorosa, desmanegada, un desgavell, perquè és una ciutat que creix sense cap control (oficialment té 37.000  habitants),  amb una arquitectura que no té cap interès i que és totalment anàrquica.
Puyo és un poti-poti, que de tant lleig, té gràcia.

 

He passejat mirant les botigues d'artesanies, mercats, paradetes d'alimentació... també he agafat un autobús.

I quan m'he cansat de la ciutat me n'he anat a casa de la Gemma, seguint un passeig de dos quilòmetres al costat del riu. És un passeig com els que voregen el Llobregat o el Congost, on la gent fa footing, corre, fa barbacoes, neda, passeja, però amb una natura molt més generosa. Per anar a casa de la Gemma cal acabar el passeig i sortir a la carretera, fer uns 200 metres i d'allà, agafar un caminet i fer-ne uns altres 200.

Mira quina mala sort que quan he arribat a la carretera ha començat a caure un diluvi que m'ha deixat, malgrat el cangur que duia posat, xopa de cap a peus.
La Gemma m'ha hagut de deixar roba per canviar-me!

Abans que no es fes fosc he refet el camí a peu cap a l'hotel. Ja no plovia. La tarda s'anava apagant. El riu brillava entre les ombres de les plantes.

He arribat a l'hotel a les 18:30, just a l'hora que el sol desapareix completament.

Demà també tinc festa. Me'n vaig a caminar per la selva, per un parc nacional, amb un guia. Surto a les 6 del matí.
Com que són les fires, a la plaça del davant fa molta estona, que estan fent una festassa, malgrat la pluja que ha tornat a caure, violenta, amb cúmbies i balls de tota mena, a tot volum. I entre ball i ball, els crits: "¡Viva Puyo!" "¿Dónde está la gente alegre?" "¿Dónde está la gente del Barcelona?, el único ídolo que tiene el Ecuador"(Escric al mateix temps que escolto, no m'ho puc creure !!!)  "Prepare a la novia, a la esposa, a la propia, que vamos a bailar"
I sona la cúmbia.
Sospito que aquesta nit no dormiré.

Disculpeu si m'enrotllo massa. Tinc moltes ganes d'explicar-vos tot allò que veig.

Moments màgics

 

• L' escapada i visita-llampec que vam fer ahir desprès de dinar (entre esquema i informe) a una botiga molt especial de remeis i cosmètics naturals que hi ha al centre de la ciutat. Em vaig firar i vaig comprar coses per a la familia, els amics i les amigues. Hi tornaré.

• L'estona que vam passar l'Agnès i jo amb la Gemma, la garriguenca que viu aquí amb el seu company equatorià i els seus tres fills, en una casa prop del riu, funcional, ecològica, rodejada de natura, fantàstica (si ella em permet posar fotos, les penjaré). Va ser a la nit -penseu que aquí és de nit a les 18:30-, quan, per fi, vam sortir de l'oficina. Vam sopar pizzes i cervesa que vam anar a buscar en un taxi. No vam parar de xerrar, recordar, riure, reflexionar. Moments màgics de complicitats i lligams, retrobats des de llocs tan llunyans.

• La visita que hem fet aquest matí l'Agnès i jo a  una escola bilingüe "Kitchwa-Castellano". És una escola on es treballa molt bé i amb una metodologia molt especial i moderna. També us ho explicaré en una altra entrada. (Ara l'Agnès ja ha marxat cap a Quito. Demà ja agafa l'avió cap a Barcelona).

• I aquesta tarda, quan  m'he quedat a l'habitació de l'hotel (un luxe!) a preparar material per a un taller de demà i demà passat. També us ho explicaré. El que no sé és d'on trauré el temps. Ho intentaré.

P.D. Potser direu que jo no surto a les fotos, però algú les havia de fer, no?

1 de maig, Dia de treball

L'Agnès i la Clara Becerra, la Coordinadora del Projecte Sasiku amb l'ACCD

Jo em pensava que el 1er de maig era un dia indiscutiblement festiu i la veritat és que l'esperava per tenir ocasió de fer una mica el guiri i que un guia em portés a visitar coses dels voltants de Puyo (una cascada, un orquidiari, un passeig per la natura...qualsevol cosa m'estava bé), Doncs bé,  el dia 30 a la nit (dilluns), cap a a les 11 de la nit, va arribar a l'hotel, des de Quito, l'Agnès, l'altra dona que està fent el que ells en diuen "Assitència Tècnica", igual que jo. I em va capgirar els plans.

L'Àngels i en Gonzalo Tunki, Coordinador del Projecte amb el Ministerio

Ella ja porta més dies -i marxa abans- i ha vist moltes coses en zones diferents a les que jo he estat. 

Com us estava explicant, arriba l'Agnès i em comunica que el dia 1 de maig hem de treballar i fer un informe. De res van valer les meves objeccions. Des de la direcció del Projecte li havien dit que haviem d'anar a l'oficina. Que el dia 1, al Projecte,  tots ells treballaven, tot i que a l'Equador, a les escoles i llocs públics és dia festiu.

I bé, ja ens tens treballant tot el dia per fer l'informe. El director del Projecte ens va fer un esquema del funcionament i la seva interrelació amb la xarxa educativa de l'Equador. Vam poder fer moltes preguntes sobre les coses que no enteniem o sobre les que vèiem com a disfuncions. 

Vam redactar l'enumeració del que haviem fet fins ara (l'Agnès molt més que jo perquè ja porta tres setmanes, demà marxa). Vam  fer una valoració general i també propostes de continuïtat. Tot és molt provisional. A mi encara em queden gairebé dues setmanes i hi haurà coses que segurament es modificaran, però es van entestar que haviem de fer l'informe ahir, i així ho vam fer. 

O sigui que no va ser dia del treball  sinó dia de treball.

Sort que estar plegades ens va permetre comentar i posar en comú totes les coses que fem i aprenem, i també riure de les coses que ens passen. 

Sorpresa

Aquesta tarda, la tortuga s'ha trobat dues amigues al jardí de l'hotel, al costat d'un taburet en forma de tortuga. Una redundància. Però és que una estona abans, camí de l'hotel, ja havia vist, en un bar,  una cadira i una taula que tenien la seva forma.

La tortuga està contenta. Ho va encertar amb el nom que va posar a aquest blog.

Seguiu deixant comentaris, són estimulants!

Vuit hores de viatge a Puyo

Per fer entrades al blog no es pot ser tortuga. 

Ni tampoc es pot intentar transmetre un viatge on cada tres o quatre hores hi ha coses noves per explicar.

Com que no hi ha més remei, resumiré: la tortuga ahir va acabar la feina que tenia encomanada (i que comentarà en un altra entrada); els alumnes van fer una festa tocant els instruments tradicionals chachis i ballant un ball típic (una miqueta, només); avui s'ha llevat a les 4:30 del matí, ha pujat a la barca i, apa, riu avall!; ha vist sortir el sol al riu i, de nou, el paisatge era una meravella.

A les 7:30 del matí la barca s'ha aturat perquè estava convidada a visitar una comunitat Épera: Santa Rosa. L'escola estava molt endreçada i neta; la casa de les dones on fan les artesanies, també. N'ha comprat un munt, entre elles, una polsera de tortuga que, segur, l'estava esperant allà des de feia temps.

Desprès ha fet un viatge en cotxe de vuit hores, una mena de rally Paris-Dakar, travessant muntanyes, valls, albirant volcans nevats, sota la pluja, sota la boira, aturant-se a Otavalo, una ciutat quítxua per tafanejar el mercat i, de nou, comprar artesanies, fins arribar, a la nit, a la ciutat de Puyo on s'hi passarà una setmana i on haurà de fer més cursos però encara no sap molt bé a qui ni de què perquè li han canviat  l'agenda. Demà ho sabrà. Puyo li ha semblat més gran del que se l'havia imaginat.

Part del viatge l'ha fet amb l'altra dona que també participa en el mateix programa, l'Agnès. Plegades, han fet 4 hores de cotxe, assegudes als seients del darrere  i no han parat de xerrar. Com que cada una està a una part del país i fa coses diferents i no es veu amb l'altra la xerrada intensa i a raig ha estat molt profitosa per entendre com funcionen aquí les coses i per posar en comú les preguntes que cada una es fa sobre la necessitat o no de la seva presència aquí. Això no treu que estan aprenent molt i veient molts llocs i persones, unes realitats que altrament no haurien conegut mai.

Ara se'n va a dormir i demà seguirà explicant, poster retrospectivament, les coses que ha vist i rumiat.

L'hotel on l'han all·lotjat li sembla una meravella de confort i harmonia.