Aquests profes que veieu concentrats treballant, discutint unes preguntes que els he posat, són shuars. El de més a la dreta, no, aquest és achuar. Aquests es distingeixen perquè duen els cabells llargs i els shuars, curts.
Avui ha començat el taller que durarà 3 dies. Els 20 professors del taller han arribat aquest matí des de les seves comunitats de la selva, alguns havien caminat dues hores abans d'agafar l'autobús i fer-ne tres més de viatge fins a Puyo. Tots són estudiants de Licenciatura en Educación Intercultural de la Universitat de Cuenca, amb el suport del Proyecto Sasiku (raó per la qual sóc aquí). Fan aquests estudis, de forma semi-presencial, en mòduls de quinze dies de classe amb un tutor, i els combinen amb la seva feina de professors a les comunitats. I les dones, ho combinen amb més feines, ja us ho podeu imaginar.
De seguida m'ha impressionat la puntualitat, el nivell de participació, dones incloses (algunes amb les criatures), com afinaven amb les preguntes. Tot.
L'activitat per detectar les preferències ( les urgències) en la seva formació ha posat en evidència quatre demandes : 1) volen saber com es planifica una classe i el seu espai; 2) volen saber metodologies per ensenyar llengües; 3) volen saber com es poden fabricar materials didàctis amb pocs mitjans i 4) com es pot fer per involucrar les famílies amb l'escola.
Quasi res.
Quan hem acabat les sessions, les dones s'han quedat a xerrar amb mi i m'han explicat que estan contentes i que no es creuen que ja són quasi llicenciades, que quan van començar tothom se'n reia d'elles i elles estaven insegures. "Temblaba", ha dit una.
I ara la que "tiemblo" sóc jo. Estic acollonida perquè potser esperen de mi coses que no els puc oferir, solucions magiques a problemes que necessitarien moltes hores de formació i canvis estructurals en el seu entorn.
Em posaré a preparar material perquè demà puguin fer i observar una programació d'una tasca que integri llengües i continguts d'altres matèries, l'analitzin, vegin els passos seguits, el producte final, les coses que s'han treballat i desprès, per grups, en dissenyin una ells, seguint un esquema i l'exposin a la resta dels grups. Aquí, de les discussions i posades en comú en diuen "socialización". M'agrada la paraula.
Aquesta és la meva experiència amb els temibles shuar , ferotges i irreductibles guerrers, defensors del seu territori, que ara aprenen noves armes per defensar la seva llengua i la seva cultura.
Del seu diccionari il·lustrat
he fet, per raons òbvies, la foto d'aquesta paraula.
I com que n'hi havia una que no hi era, els he demanat que me l'escrivissin a la pissarra, és aquesta:
que vol dir "marit" o "nòvio".
..........
Quan he sortit de les classes he anat a visitar una noia de La Garriga, companya de classe de la Núria i en Xavi, que viu aquí. Un altre dia us explicaré totes les coses que hem parlat i m'ha explicat. Molt molt interessant.
