Cases de la comunitat de Chuintza
Resum de la visita a Chuintza, una comunitat de la nacionalitat
shiwiar.
Hi hem anat el coordinador del
Projecte i jo.
- 9:15. Sortida, amb retard d'una hora a causa del temps insegur.
- 9:15-10:00: 45ms de vol, sobre la selva, en una avioneta de 3 places.
- 10:00-10:30: Arribada a la comunitat. Ens han rebut tots els membres que no eren de cacera, la majoria amb la cara pintada amb achiote. Anada a la casa comunal a explicar qui som i a beure chicha que és el ritual de benvinguda
- 10:30-13:00: Visita de l'escola bilingüe. Són tres aules amb tres mestres diferents: l'Edison, l'Antonio i el Byron. A cada una, observació d'activitats, presentació nostra y preguntes per part dels nens i nenes.
- 13:30-15:00: Dinar a casa de l'Edison, que a més, és estudiant de Llicenciatura del Projecte.
- 15:00-16:00: Tornada a la casa comunal. Nova presentació a tothom de qui som. Preguntes. Els mestres presenten la problemàtica concreta dels estudiants de Llicenciatura (els faria falta una mica més de subvenció per anar a passar els quinze dies de formació al centre on la reben: s'han de pagar ells mateixos els substituts, i com a beca, només els donen diners per a un àpat, 0,75 centaus de dòlar; han de dormir a cases d'amics o pagar-se una habitació...)
- 16:00: Arriba l'avioneta abuscar-nos.
- 17:00 Arribem a Puyo.
Antonio, un dels mestres
Fins aquí els fets.
I les emocions?
La visió de la selva des de l'aire; el gust i el ritual de la (per a mi, temuda) chicha; la vergonya d'haver de cantar en català al davant de la gent; els colors de les diademes dels mestres i les seves cares pintades; la meravella de les baldufes shiwiar; el nen petit que anava a la seva bola; la impotència davant de l'enorme sacrifici que estan fent els que estudien Llicenciatura, sense cap infrastructura; el color de les fletxes enverinades per matar micos; el gust de la carn de mico que he menjat (ni jo m'ho crec!!!); el soroll del diluvi sota un sostre de palma; la filera d'hamaques on dormien els nens a la casa comunitària; les mirades i els riures de les dones shiwiar; la mirada trista de la nena de 13 anys, alumna de l'escola amb el seu fill de 6 mesos; el patiment de notar que a l'avioneta (i jo dins) li costava d'enlairar-se perquè la pista s'havia convertit en uns aiguamolls i li relliscaven les rodes.
Tot això us ho aniré explicant, a bocinets, els propers dies.
Ara ho ho he de pair.
Links relacionats afegits posteriorment:
25/05/1012: La baldufa shiwiar
