Fer de turista

Quan vaig pels carrers de Bilwi sense cap objectiu concret, només a passejar i a fer alguna foto, "canto" moltíssim. Perquè  sóc estangera ("chele", diuen aquí) i perquè vaig amb una càmera i aquí ningú hi va.. Fins i tot em fa com vergonya fer fotografies. Tothom em mira. Em sembla com si estés fent alguna cosa dolenta. Avui una senyora m'ha preguntat què buscava i he hagut de dir que estava esperant la professora Jenny Blanford, de la escuela Morava, la qual cosa ha semblat satisfer la seva curiositat. Com a Godall: als forasters se'ls ha d'ubicar.

Per això, les millors fotos són les que no he fet perquè el pudor i el respecte m'ho impedien: un home dormint en una hamaca feta amb una bandera americana (vet aquí un ús sostenible de les banderes!); un paralític en una cadira de rodes, amb la bandera del Barça; un vellet, també en cadira de rodes, amb barret texà i crocs blancs als peus; nens jugant; nenes venent al mercat...

Fer de turista per Bilwi, a més de ser una missió impossible, és fer el ridícul. 

No obstant, us deixo un parell de fotos més, de les no compromeses.

                            

Palmeres

'''

Ja us he dit que m'enamoren las palmeres d'aquest lloc.

Aquí sota en teniu una colecció.
PALMERES DE BILWI

Espero que les pogueu veure bé.
Enteneu el meu enamorament?

1 de maig, Dia de treball

L'Agnès i la Clara Becerra, la Coordinadora del Projecte Sasiku amb l'ACCD

Jo em pensava que el 1er de maig era un dia indiscutiblement festiu i la veritat és que l'esperava per tenir ocasió de fer una mica el guiri i que un guia em portés a visitar coses dels voltants de Puyo (una cascada, un orquidiari, un passeig per la natura...qualsevol cosa m'estava bé), Doncs bé,  el dia 30 a la nit (dilluns), cap a a les 11 de la nit, va arribar a l'hotel, des de Quito, l'Agnès, l'altra dona que està fent el que ells en diuen "Assitència Tècnica", igual que jo. I em va capgirar els plans.

L'Àngels i en Gonzalo Tunki, Coordinador del Projecte amb el Ministerio

Ella ja porta més dies -i marxa abans- i ha vist moltes coses en zones diferents a les que jo he estat. 

Com us estava explicant, arriba l'Agnès i em comunica que el dia 1 de maig hem de treballar i fer un informe. De res van valer les meves objeccions. Des de la direcció del Projecte li havien dit que haviem d'anar a l'oficina. Que el dia 1, al Projecte,  tots ells treballaven, tot i que a l'Equador, a les escoles i llocs públics és dia festiu.

I bé, ja ens tens treballant tot el dia per fer l'informe. El director del Projecte ens va fer un esquema del funcionament i la seva interrelació amb la xarxa educativa de l'Equador. Vam poder fer moltes preguntes sobre les coses que no enteniem o sobre les que vèiem com a disfuncions. 

Vam redactar l'enumeració del que haviem fet fins ara (l'Agnès molt més que jo perquè ja porta tres setmanes, demà marxa). Vam  fer una valoració general i també propostes de continuïtat. Tot és molt provisional. A mi encara em queden gairebé dues setmanes i hi haurà coses que segurament es modificaran, però es van entestar que haviem de fer l'informe ahir, i així ho vam fer. 

O sigui que no va ser dia del treball  sinó dia de treball.

Sort que estar plegades ens va permetre comentar i posar en comú totes les coses que fem i aprenem, i també riure de les coses que ens passen.