Mireu las polseretes (aquí en diuen "manillas"), arracades i clauerets que he comprat! Els dels Barça són massa!
Segur que pensareu que sóc kitsch i no us equivocareu. Per, no us ho perdeu, no els he comprat en un mercat sinò a una de les professores tècniques (assessores) del programa Bilingüe del curs que he fet aquests dos últims dies. Aquest matí, abans de començar, ens ha tret la paradeta amb tot d'artesanies que fan els seus fills per guanyar-se uns diners. Jo fins i tot sospito que això dels escuts del Barça els seus fills ho han fet perquè sabien que la seva mare estava en un curs amb una professora de Barcelona.
Sigui com sigui, li he comprat la tira de coses i els altres tècnics del curs també n'hi han comprat, no tantes com jo perquè, esclar, no són guiris com una servidora.
A més, tothom feia fotos de les artesanies per copiar-ne els dissenys perquè els assitents al curs són de diverses parts de l'Amazonia i deien que repetirien els dibuixos.
També ha tingut molt èxit la meva polsera de la tortuga, que ha estat molt fotografiada per copiar-ne el dibuix i reproduir-lo en les seves artesanies, ja que, com que ve d'una altra part del país, té un dibuix que no havien vist mai. Les tècniques tenen fotos d'artesanies als seus ordinadors i així s'inspiren per a teixir nous dissenys.
M'ha costat començar el taller pel desgavell que s'havia format. Semblava un mercadillo. Per acabar-ho d'arrodonir, la Dèlia (la professora que veieu en un primer pla, amb el barret), mentre estavem fent el taller, tot participant-hi activament, s'ha posat a fer polseres i quan ha estat hora d'anar a dinar ja en tenia una de feta que, naturalment, m'ha venut! I aquí teniu immortalitzat el moment.
Montse, he posat la foto perquè no em diguis que no en poso de meves. Normalment no en poso perquè a) no en tinc, ja que sóc jo qui les fa, i quan estic fent algun taller no penso a demanar a algú que faci les fotos, si en tinc une porques és perquè algú agafa la meva càmera, que sempre la deixo a mà, i la fa; i b) perquè no m'agrado com surto, com és el cas d'aquesta foto. Però m'ha semblat que il·lustrava molt bé el que us he he explicat i he fet el sacrifici de posar-la.
Malgrat el bussiness, el taller ha anat millor del que em pensava i ha resultat curt. Hauriem necessitat dos dies més. El tema era el de sempre: l'ensenyment de les llengües a l'escola bilingüe. Sant Cassany, Sant Noguerol, Santa Nussbaum em perdonin però he hagut de fer la vulgata de la vulgata. Espero que els hagi estat útil.
A la tarda, al sortir del taller, he perdut la meva polsera-tortuga. De tant deslligar-me-la perquè en fessin fotos es deu haver afluixat el cordill i no m'he adonat que em queia. Una pena!
Demà i demà passat tinc FESTA! Faré turisme pels voltants.
Gràcies Toni, Ángeles, Montse, Núria, i també algún anònim o anònima per deixar-me comentaris al blog o per mail. M'agrada molt rebre'ls! No sé per quina raó no és fàcil posar-ne al blog. Si no podeu, envieu-me'ls per mail. Sempre són benvinguts!