Apunts

Ha fet moltissima calor, i molt humida. A les 10 del matí ja estava xopa.

El valor del Córdoba. 24 Córdobas= 1 $.

Un trajecte curt en taxi costa 20 Córdobas. Un de més llarg, 30.

Un dinar o un sopar en un restaurant (1 plat i 1 beguda) costa 215 Córdobas

Un mestre que comença cobra 2.000 córdobas al mes (uns 83$, i no arriba a 80€)

Un mestre que porti molt de temps i treballi a dos llocs pot cobrar 5.500 córdobas.

Seguiré investigant preus.

He vist la classe de la Jenny: 50 nens i nenes de 11 anys. No he fet fotos de la impressió que he tingut. Dilluns hi aniré a explicar-los coses de Barcelona.

La Jenny m'ha aconmpanyat a les escoles a dur les cartes dels mestres de Vilafranca. Dilluns passaré  a buscar les respostes. No em deixa sola ni un moment: diu que quan va ser a Barcelona jo em vaig ocupar d'ella i ara vol fer el mateix. Xerrem moltíssim. Té una història increïble.

Les palmeres d'aquesta ciutat, m'enamoren.

Comença el camí de tornada

La tortuga ja ha carregat tot el seu equipatge al cotxe i s'està despedint dels companys. Dintre d'uns minuts marxarà de Puyo i en cinc o sis hores arribarà a Quito. Demà a la tarda agafarà l'avió que la retornarà a Barcelona. 

Mentre espera que li donin els últims papers i documents que ha de portar, us explica que a la comunitat Waorani va trobar aquesta cosina seva dibuixada pels nens a una de les parets de l'escola. Es diu Pake, que és le nom de les tortugues d'aigua en llengua wao. Li va dir Pakita, i es van fer amigues.

La tortuga té moltes ganes d'explicar-vos coses dels "wao" o waoranis i no té temps.

Potser aquesta nit.

Perquè aneu fent boca, aquí teniu un enllaç que explica qui són i com són els homes i els dones d'aquesta nacionalitat.

Emocions

Cases de la comunitat de Chuintza 

Resum de la visita a Chuintza, una comunitat de la nacionalitat shiwiar.
Hi hem anat  el coordinador del Projecte i jo.

• 9:15. Sortida, amb retard d'una hora a causa del temps insegur.
• 9:15-10:00: 45ms de vol, sobre la selva, en una avioneta de 3 places. 
• 10:00-10:30: Arribada a la comunitat. Ens han rebut tots els membres que no eren de cacera, la majoria amb la cara pintada amb achiote. Anada a la casa comunal a explicar qui som i a beure chicha que és el ritual de benvinguda
• 10:30-13:00: Visita de l'escola bilingüe. Són tres aules  amb tres mestres diferents: l'Edison, l'Antonio i el Byron. A cada una, observació d'activitats, presentació nostra y preguntes per part dels nens i nenes. 
• 13:30-15:00: Dinar a casa de l'Edison, que a més, és estudiant de Llicenciatura del Projecte.
• 15:00-16:00: Tornada a la casa comunal. Nova presentació a tothom de qui som. Preguntes. Els mestres presenten la problemàtica concreta dels estudiants de Llicenciatura (els faria falta una mica més de subvenció per anar a passar els quinze dies de formació al centre on la reben: s'han de pagar ells mateixos els substituts, i com a beca, només els donen diners per a un àpat, 0,75 centaus de dòlar;  han de dormir a cases d'amics o pagar-se una habitació...)
• 16:00: Arriba l'avioneta abuscar-nos.
• 17:00 Arribem a  Puyo.

Antonio, un dels mestres

Fins aquí els fets.
I les emocions?
La visió de la selva des de l'aire; el gust i el ritual de la (per a mi, temuda) chicha;  la vergonya d'haver de cantar en català al davant de la gent; els colors de les diademes dels mestres i les seves cares pintades;  la meravella de les baldufes shiwiar; el nen petit que anava a la seva bola; la impotència davant de l'enorme sacrifici que estan fent els que estudien Llicenciatura, sense cap infrastructura;  el color de les fletxes enverinades per matar micos; el gust de la carn de mico que he menjat (ni jo m'ho crec!!!);  el soroll del diluvi sota un sostre de palma; la filera d'hamaques on dormien els nens a la casa comunitària; les mirades i els riures de les dones shiwiar; la mirada trista de la nena de 13 anys, alumna de l'escola amb el seu fill de 6 mesos;  el patiment de notar que a l'avioneta (i jo dins) li costava d'enlairar-se perquè la pista s'havia convertit en uns aiguamolls i li relliscaven les rodes.
Tot això us ho aniré explicant, a bocinets, els propers dies.
Ara ho ho he de pair.


Links relacionats afegits posteriorment:
25/05/1012: La baldufa shiwiar

Vuit hores de viatge a Puyo

Per fer entrades al blog no es pot ser tortuga. 

Ni tampoc es pot intentar transmetre un viatge on cada tres o quatre hores hi ha coses noves per explicar.

Com que no hi ha més remei, resumiré: la tortuga ahir va acabar la feina que tenia encomanada (i que comentarà en un altra entrada); els alumnes van fer una festa tocant els instruments tradicionals chachis i ballant un ball típic (una miqueta, només); avui s'ha llevat a les 4:30 del matí, ha pujat a la barca i, apa, riu avall!; ha vist sortir el sol al riu i, de nou, el paisatge era una meravella.

A les 7:30 del matí la barca s'ha aturat perquè estava convidada a visitar una comunitat Épera: Santa Rosa. L'escola estava molt endreçada i neta; la casa de les dones on fan les artesanies, també. N'ha comprat un munt, entre elles, una polsera de tortuga que, segur, l'estava esperant allà des de feia temps.

Desprès ha fet un viatge en cotxe de vuit hores, una mena de rally Paris-Dakar, travessant muntanyes, valls, albirant volcans nevats, sota la pluja, sota la boira, aturant-se a Otavalo, una ciutat quítxua per tafanejar el mercat i, de nou, comprar artesanies, fins arribar, a la nit, a la ciutat de Puyo on s'hi passarà una setmana i on haurà de fer més cursos però encara no sap molt bé a qui ni de què perquè li han canviat  l'agenda. Demà ho sabrà. Puyo li ha semblat més gran del que se l'havia imaginat.

Part del viatge l'ha fet amb l'altra dona que també participa en el mateix programa, l'Agnès. Plegades, han fet 4 hores de cotxe, assegudes als seients del darrere  i no han parat de xerrar. Com que cada una està a una part del país i fa coses diferents i no es veu amb l'altra la xerrada intensa i a raig ha estat molt profitosa per entendre com funcionen aquí les coses i per posar en comú les preguntes que cada una es fa sobre la necessitat o no de la seva presència aquí. Això no treu que estan aprenent molt i veient molts llocs i persones, unes realitats que altrament no haurien conegut mai.

Ara se'n va a dormir i demà seguirà explicant, poster retrospectivament, les coses que ha vist i rumiat.

L'hotel on l'han all·lotjat li sembla una meravella de confort i harmonia.